Clilstore Facebook WA Linkedin Email
Login

This is a Clilstore unit. You can link all words to dictionaries.

EL PROFETA - Crimen e Castig 

EL PROFETA del Khalil Gibran

traduzion del Marc Tamburell

L’Ariv de la Nav 
L’Amor 
El Matrimoni 
I Fiœi 
El Dar 
Maiar e Bever 
El Lavorar 
La Legria e la Pena
I Cà 
I Pagn 
Crompar e Vender
Crimen e Castig 
La Lej 
La Libertaa 
La Rexon e la Passion 
El Dolor 
La Conossanza de Nun Medesim 
L’Insegnament 
L’Amicizia 
El Parlar 
El Temp 
El Ben e el Mal 
L’Orazion 
El Piaxir 
La Belleza 
La Relijon 
La Mort 
La Partenza

 

Crimen e Castig

PŒ VUN dei judex de la citaa al s’è fait inanz e l’ha dii, “Parla-n de Crimen e Castig.”

E lu l’ha respondud dixend:

L’è quand qe el voster spiret al fa el vagabond in mez a’l vent, Qe violter, soll e senza protezion, causii del mal a i olter e donca

a violter medesim.

E per quell mal qe hii causad a g’hii da picar e speitar in desdegn a l’uss dei benedets.

Tant ‘mè l’ocean l’è el voster Mi-divin;

Al resta per semper inmacolad.

E tant ‘mè l'eter la leva nomà qi è qe g’ha i ale.

Istess tant ‘mè el sol l’è el voster Mi-divin;

Al conoss miga i bux de la topa e gnanca al cerca la tana de la bissa.

Ma el voster Mi-divin al viv miga deperlù int la vostra persona.

Una gran part de violter l’è anc’mò om, e una gran part l’è gnanc’mò om,

Ma nomà un pigmee amorf qe ‘l camina indorment int la nebia a cercar el so dessedament.

E l’è de l’om denter de violter qe adess a parli.

Perqè l’è lu e miga el voster Mi-divin, e gnanc el pigmee int la nebia, quell qe ‘l conoss el crimen e el castig per el crimen.

De sovent v’hoo sentid parlar de qi è qe l’ha causad del mal tant ‘mè se al fuss miga vun de violter, ma un forest intra violter e un intrus

int el voster mond.

Ma mi ve dixi qe insì comè qe el sant e el just i pœdan miga alzar-s de sora a quell qe l’è volt in ognidun de violter,

A l’istessa manera, i malign e i debol i pœdan miga crodar plœ in bass del bass qe g’è denter de violter.

E insì come una fœia la vegn miga jalda senza la conossanza silenziosa de l’arbor intreg,

A l’istessa manera, el farabut al pœl miga far del mal senza la volontaa segreta de tuts violter.

Tant ‘mè una procession, violter a caminii insema invers a’l voster Mi-divin. Violter sii el viaj e i viajador.

E quand qe vun de violter al borla in terra, al borla là per quei dedree de lu, un avis contra la preia qe la fa scapuçar.

Si, e al borla jo per quei da denanz de lu, qe siben qe i enn plussee svelts e cont i pee plussee franc, i hann miga spostad quella preia là

pericolosa.

E ancassì quest, siben qe la parolla l’è greva in su i voster cœr: L’assassinad l’è miga senza responsabilitaa per el so assassini, E quell

qe l’è derobad l’è miga senza colpa per la ladrada.

El just l’è miga inocent dei azion del malign,

E quell cont i man pure l’è miga net dei azion del criminal.

Si, el colpevol l’è de sovent la vitima de l’inganad,

E anc’mò plœ de sovent el condanad al porta in spalla el fagot de l’inocent e de quei senza colpa.

Podii miga separar el just da l’injust e el bon dal gram;

Qè i enn insema de denanz a la faça del sol insì tant ‘mè el fil bianc e quell neger i enn intortiads insema.

E quand qe el fil neger al se s-ciapa, el tessidor al dœgia tuta la tila, e al controllarà ancassì el telar.

Se vergun de violter al vœl judegar la moier infedela,

Fee in manera qe ‘l meta in su la balança anca el cœr del marid, e qe ‘l mesura la so anema cont i istess pes.

E fee in manera qe quell qe ‘l voliss scoriadar l’ofensor al varda int el spiret de l’ofes.

E se vergun de violter al voliss punir int el nom de la justizia e dar-g da segur a l’arbor gram, fee-g veder i radixe;

E in veritaa al trovarà i radixe del bon e del gram, del fertil e del steril, tute intortiade insema int el cœr silenzios de la terra.

E violtr judex, qe volii vesser justs,

Qe judizi parnonziarii-v invers a lu qe, anca se onest int la carn, l’è un lader int el spiret ?

Qe pena ge darii-v a vun qe ‘l maza la carn ma lu medesim l’è stait mazad int el spiret ?

E comè qe processarii-v lu qe int i azion l’è un gabolador e un opressor,

Ma qe l’è anca magonent e indignad ?

E qe punizion ge dii-v a quei qe i g’hann jamò un remors

plœ grand qe i so malfaits ?

È-l miga el remors quella justizia qe l’è aministrada da la medesima lej qe violter volii servir ?

Però podii miga dar-g el remors a l’inocent e gnanca tœver-l via dal cœr del colpevol.

Senza invid al riverà de nœit, in manera qe i omen i pœdan dessedar-s e lumar-s.

E violter qe volii comprender la justizia, come farii-v senza vardar a tute i azion in piena lux ?

Nomà allora ge la farii a capir qe l’om su driz e quell borlad jo i enn l’istess om in pee int la bassora, a metaa strada intra la nœit del so

vesser pigmee e el dì del so vess un Dé,

E qe la preia maestra del tempi l’è miga plussee volta qe la preia plussee prefonda dei so fondaments.

 

 

 

Traduzion Copyright © Marc Tamburell 2015

ISBN 9788896751176

Menaresta Cultura, Identitaa e Territori Via Sirtori 1
Monça / Monza (MB)

menarestaeditore.it/

Ringraziaments
Grazia de cœr a’l Lissander Brasca e a la Simona Scuri per haver vutad int i fas final de la produzion.

Khalil Gibran
El Khalil Gibran (6 de Jenar, 1883 – 10 d’Avril, 1931) l’è stait un pitor, poeta, filosof e scritor libanes qe l’ha passad asquas tuta la so vita int i Staits Unids d’Amerega. El Profeta, publegad per la prima vœlta int el 1923, l’è el so lavor plussee conossud, e l’è stait voltad in plussee de quaranta lengue. Per via de la popolaritaa de El Profeta, el Gibran l’è vun dei poeta plussee lejuds a’l mond dop dal Shakespeare e el Lao-Tzu.

Clilstore

Short url:   https://clilstore.eu/cs/8744