La nativa d'anglés

La nativa d’anglés

13 de setembre

M’he llegit unes pàgines d’Alícia al país de les meravelles. Com m’agradaria transformar-me en un ésser diminut i viure com ella en un jardí. Les plantes semblarien arbres i em podria deixar caure sobre el pol·len com en un llit elàstic. I llavors vindria el pare amb la màquina de polvoritzar i em desbarataria la festa.

14 de setembre

Encara no hem tingut classe d’anglés i s’ha escampat el rumor que enguany tindrem una nativa.

–Què és una nativa? –ha preguntat Juli.

–Una nativa és una indígena, algú de quan Colom va descobrir Amèrica i tot això –ha aclarit Sílvia.

–Sí, clar, i una indígena és una professora d’anglés, no? –ha replicat Lola.

–I per què no? Ara tot el món sap anglés –ha dit Artur.

–M’ho diràs tu a mi! Les natives són irlandeses –ha explicat Paula–. La meua cosina va a una escola privada de categoria i tenen una nativa d’Irlanda.

–És que la teua cosina pixa colònia.

–Mira que tu, Looola, que ets una coca-cooola.

Les he deixades dient barbaritats i me n’he anat a la graderia del bàsquet. Víctor estava jugant amb els de classe. En això que m’ha vist i ha volgut improvisar una mena de cabriola, però se n’ha anat de gaidó i s’ha pegat contra el rastell de

la pista. S’ha alçat d’una revolada i ha dit:

–No passa res, no passa res.

Però sí que passava, s’havia fet un trau a la cama i s’ha posat a cridar com un boig. Paco, el profe d’Educació Física, se l’ha endut a l’ambulatori. Se m’ha regirat un poc l’estómac, però no perquè estiga enamorada ni res d’això, sinó perquè sóc una xica sensible i solidària.