SI EL TEU FILL NO PARLA, QUE BALLE O FAÇA GARGOTS

La psicoteràpia a través de l'art potencia l'expressió dels sentiments i pensaments dels xiquets. La dansa és l'art que més els ajuda

La teràpia a través de l'art és un tractament que, ja siga mitjançant les arts plàstiques, com ara la pintura, escultura, fotografia, o qualsevol expressió corpòria com la dansa, millora la salut emocional dels xiquets i, especialment, la dels xiquets amb necessitats especials.

Pintar en un bloc de dibuix, ballar o escriure, són activitats que no sols s'usen amb finalitats educatius o d'oci, sinó que resulten molt efectius per a alleujar tensions i fins i tot com a teràpies alternatives per a xiquets amb algun trauma lleu o amb alguna mena de discapacitat intel·lectual o motora. Nombrosos estudis assenyalen que l'art afecta al sistema nerviós autònom, a l'equilibri hormonal i als neurotransmissors cerebrals, i que produeix canvis en l'actitud, en l'estat emocional i en la percepció del dolor, tant en xiquets com en adults.

Segons Mary-Rose Brady directora de l'Associació Britànica de terapeutes d'art, els xiquets tan xicotets no són capaços de posar-li nom als seus sentiments. “Les teràpies a través de l'art poden proporcionar alleujament a xiquets l'opció anterior dels quals és el plor o els atacs d'ira en resposta a sentiments aclaparadors”. Els materials que utilitzen, no sols es poden emprar com a eines de joc, sinó que resulten clau perquè puguen expressar-se. “Els instruments d'art serveixen perquè els xiquets puguen exterioritzar les seues emocions pertorbadores o confuses, donar-los forma i que els permeta efectuar connexions entre pensaments, sentiments i comportaments, tal vegada per primera vegada”, afig l'experta.

Un estudi realitzat l'any passat per la Universitat de Montana i el Art as Pixen for Increasing Confidence (AMIC) concloïa que les arts expressives com la dansa, el teatre o la música, augmenten considerablement la confiança dels xiquets.

La dansa, l'art que més ajuda

D'altra banda, la dansa és l'expressió artística de la qual s'obtenen millors resultats quan s'usa com a teràpia. La Fundació Psicoballet Maite León, per exemple, es va crear arran de la discapacitat intel·lectual que pateix una de les filles de Maite, la que fora fundadora del centre de dansa clàssica del mateix nom a Madrid. “La meua mare va fundar el centre de dansa i va aplicar tots els seus coneixements com a ballarina arran de la discapacitat intel·lectual de la meua germana”, explica.

Pel que sembla els metges no li oferien moltes esperances quant a qualitat de vida. “La meua mare va intentar millorar la seua motricitat sobre la base dels seus coneixements, a través de la dansa. Després de veure l'evolució de la meua germana va decidir formar un grup de treball format per artistes, psicòlegs i metges amb la finalitat que aquests avanços no es quedaren únicament en ella, sinó que també pogueren beneficiar a altres persones”, explica Gabriella.

La Fundació PsicoBallet forma a actors i ballarins amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals i de desenvolupament. Els alumnes reben la seua formació des del punt de vista la creativitat i la innovació. Per a això, partint d'una formació escènica en dansa, teatre, música o maquillatge, utilitzen les capacitats de cada alumne i la seua motivació per a anar construint el seu propi camí d'aprenentatge. La finalitat d'aquesta formació és entre altres la millora de la seua qualitat de vida i la demostració de les seues capacitats a través dels diferents espectacles que recorren els escenaris. La FPBML aposta per la integració de cossos i ments diverses com a forma d'expressió enriquidora i múltiple i per això en els seus espectacles busquen l'harmonia i la fusió de persones molt diferents entre si.

“Gràcies a la dansa es produeixen millores en les habilitats socials com un major autocontrol, autonomia, responsabilitat i capacitat per a treballar en grup. Amb el ball augmenten les seues capacitats artístiques, de creació, imaginació o expressió i les seues habilitats motrius, de coordinació i d'aprenentatge, conclou Gabriela.

Teràpia de joc versus teràpia d'art

En aquesta mena de teràpies no és necessari saber dibuixar per a expressar en un paper el que portes dins, sobretot els xiquets. I és que la teràpia infantil es confon, a vegades, amb la teràpia a través del joc. Els terapeutes d'art que treballen amb xiquets inclouen activitats basades en els jocs (ninots, joguets, accessoris, etc.…) però, la presa d'art en el context de la teràpia és una experiència una mica diferent del joc, ja que fomenta la creació d'un producte tangible.

Diego Rodríguez és mestre de Pedagogia Terapèutica (PT) en el col·legi CEIP Joaquín Costa de Alcorcón i utilitza en les seues classes eines artístiques com el dibuix de làmines d'obres d'art. “Els xiquets dibuixen, pinten i acoloreixen per a estimular el llenguatge i augmentar les seues capacitats d'expressió. A part d'aquestes tècniques, usem el joc dramàtic per a treballar les habilitats socials, el coneixement de les emocions i l'empatia. En els col·legis s'usen moltes tècniques artístiques enfocades tant a l'alumnat amb necessitats especials com per a tots els xiquets en general”, ens comenta Diego.

Als xiquets amb habilitats lingüístiques limitades els resulta més complicat expressar els seus sentiments. De fet, es pot convertir en una tasca molt complicada. Laura Donis és terapeuta i coordinadora des de fa més de tres anys del projecte Empower Parents, una xarxa de més de 20 famílies amb xiquets i xiquetes amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA). “L'art és transformador per a tots però sobretot en aquells casos en els quals es converteix en un mitjà que facilita la comunicació i l'expressió. Busquem que els xiquets siguen conscients del seu propi procés de treball, que ho gaudisquen i que l'activitat artística servisca per a desenvolupar les seues habilitats socials, resoldre algun tipus de conflicte, etc.…”, comenta Laura.

Per a Sandra Gutiérrez, Historiadora de l'Art i educadora de museus des de fa més de 10 anys, fomentar l'art en l'edat primerenca permet potenciar el pensament creatiu, reflexiu i crític dels xiquets. “Els xiquets que realitzen activitats artístiques des de la infància obtenen diversos beneficis físics i emocionals”. “Amb els tallers artístics, els xiquets, expressen els seus gustos, sentiments i frustracions. És una eina idònia d'aprenentatge que estimula la capacitat de crear i innovar”, afig.

Actualment, Sandra treballa com a educadora en l'Espai de la Fundació Telefònica a Madrid on, a vegades, realitzen programes per a acostar l'art a les persones amb dependència i necessitats especials. “Vam ser a les Aules Hospitalàries de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, amb l'objectiu d'acostar el nostre Patrimoni Històric-Tecnològic com un mitjà possible per a subvertir el malestar en benestar i millorar l'estada dels xiquets ingressats. En aquesta activitat participen familiars i personal hospitalari amb la finalitat de normalitzar tot el que envolta als xiquets”, ens explica Sandra.

Són moltes les institucions que integren en els seus programes les teràpies a través de l'art per a xiquets amb o sense problemes. Per exemple, l'Hospital de la Pau té un programa de musicoteràpia per a xiquets, la Universitat Autònoma de Madrid compta amb un màster propi en Musicoteràpia. L'Once també compta amb un programa de Musicoteràpia per a cecs i en la Universitat d'Alcalá ofereixen un programa exclusiu de música per a cecs en el qual passen les partitures a braile.

Font original:

Si tu hijo no habla, que baile o haga garabatos | Noticias de actualidad | EL PAÍS (elpais.com)